coix | coixa
adj.
1. [fig.] incomplet, insuficient, escàs, deficient
a) Explicacions d'ús
Ex.: Va fer una exposició deficient, per això no li van donar la faena. / El treball es va quedar incomplet; ara l'han de repetir.
c) Altres recursos lexicals
Ant.: complet, suficient, excel·lent (intens.)
Derivat: coixejar
Ex.: Malgrat ser conscients que la teoria coixejava, intentaven buscar-li una aplicació pràctica.
adj. i m.
1. ranc, rancallós
a) Explicacions d'ús
L'adjectiu coix vol dir que (una persona o un animal) té almenys alguna de les extremitats esguerrada, de manera que no la pot recolzar a terra; mentre que rancallós i ranc expressen la idea de 'caminar malament arrossegant o torçant algun dels peus'. Ex.: No estic ben bé coix, només ranquejo una mica. / Tinc la mula ranca, que de tant en tant em ranqueja.
El verb corresponent és ranquejar. També es diu tenir una cama (o pota) ranca.
d) Modismes i fraseologia
anar (o caminar) a peu coix Fer servir, com a joc, un sol peu per a desplaçar-se a saltirons. Ex.: Ja saps caminar a peu coix? Si no n'aprens no podràs mai jugar bé a la xarranca.
ser coix del front No estar bé del terrat (o de la barretina), no estar bé del cap.
Qui va amb un coix, al cap de l'any en són dos Qui freqüenta males companyies acaba agafant els seus vicis.
f) Explicacions suplementàries
La xarranca [cat. or.] o el sambori [cat. val.], etc. és un joc infantil on, a peu coix, qui juga ha d'anar traslladant, amb el peu bo, una pedreta per unes caselles guixades a terra.